Són les tantes. acabe de tornar d'un sopar de mares de l'escola, però la cosa va més enllà: per enèsima vegada des de setembre, aquest ha sigut un cap de setmana individual... com que tinc faena, Blai i Laia han marxat per a deixar-me temps i espai.
Segur que ells ho viuen d'una manera diferent: tinc faena -de la remunerada- i és necessari que dispose de temps per a fer-la. De fet, és així: ha estat un dissabte ple de llibres i propostes didàctiques. Però clar, també hi ha hagut temps per a mi.
I no em referisc precisament al sopar de mares de l'escola (que, tot s'ha de dir, ha sigut molt més agradable del que em pensava!), sinò a coses més quotidianes (com ara compre i depilacions...).
Els éssers humans naixem -quasi sempre- d'un en un. Des del meu punt de vista, la individualitat és la norma, i qualsevol manera de viure en grup és artificial, creada per l'organització social en què viviem de manera artificial. Gregària. És dur, però cert.
De tota manera, m'agrada la meua unitat familiar. Sobretot, m'agrada perquè puc trobar-los a faltar de tant en tant. Laia encara no ho entén, però Blai sí -crec-, i això és fantàstic. Espere que aquesta manera de viure -un tant peculiar, massa bé que ho sé- puga perdurar en el temps. Em fa feliç, i crec que a ells, d'alguna manera que potser no comprenen, també.
I demà, un altre dia normal i corrent. Un diumenge. Un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada